Els xiquets són insaciables. Demanen històries, relats, contes, anècdotes de quan ells eren més menuts o, fins i tot, de quan ho eres tu. Són como una trituradora de lletres, devoren totes les pàgines dels contes que tens a casa. I, quan han acabat amb els llibres de les prestatgeries, busquen la teua imaginació.
No t’espantes, no hi ha cap perill, perquè, encaraque no ho cregues, tens una imaginació infinita. Sempre es parla de la creativitat i la fantasia que tenen els menuts, perquè el seu pensament encara és lliure de convencionalismes i prejudicis i res no és impossible per a ells. Però, què hi ha de l’enginy dels pares, mares, oncles o avis que han de distraure eixes xicotetes esponges? Que també tenim una imaginació desbordada, només hem d’exercitar-la un poc.
Per això, si aquesta nit no tens a casa cap conte nou per a llegir-los, no et preocupes, et donem alguns consells per tal d’ajudar-te a inventar una meravellosa història personalitzada per al teu exigent públic.
Consells per a inventar contes per a xiquets
- Deixa que trie els personatges. El primer problema que et pots trobar és el més greu: no se t’ocorre res. Sona l’alarma, aquí els tens amb la mirada fixa en tu, esperant la història que els has promés i no saps com començar. La solució és senzilla, que ho façen ells. Demana’ls que trien el personatge principal del teu conte.
- No rebutges cap proposta. Prepara’t per a qualsevol protagonista: el seu jugador de futbol favorit, una princesa, un osset de peluix, animals, però també coses com: un cranc rosa en una peixera, un cotxe sense rodes o el meu amic Lucas. Tots ells són bons per a començar una història, fins i tot quan més estrany pareix més senzill pot ser trovar-li una aventura.
- Fes servir els escenaris que més els agraden. Ja tens el personatge, ara busca el millor entorn per situar-lo. Quin és? És evident: aquell que preferisca el teu fill, com, per exemple, un parc d’atraccions, un circuit de curses, un planeta imaginari, el camp de futbol del seu equip favorit…
- Una història senzilla serà suficient. Ara sí: comença la teua història. No cal que et compliques cercant arguments molt enginyosos i enrevessats. Un relat senzill amb el seu personatge predilecte i a l’entorn que més li agrada, de segur que l’encisa. Pots també plantejar el relat a partir d’una situació real viscuda per vosaltres. Per exemple, un dia de platja qualsevol pot transformar-se en una aventura si, de sobte, mentre nadeu, un peix globus us demana ajuda, ja que el seu amic Balun s’ha desinflat i necessita algú valent, amb bons pulmons, que puga inflar-lo de nou.
- Contes que ajuden a resoldre conflictes. Si t’hi atreveixes, pots utilitzar la teua història per a ajudar a superar alguna por o per a tractar de modificar algunes actituds. Un exemple podría ser el de la bella desperta, una princesa que no volia dormir mai sinó jugar, però cada vegada estava més cansada i més enfadada i ni tan sols es recordava de divertir-se.
- Si et quedes bloquejat, pregunta-li com segueix la història. Has arribat a un punt del relat del qual no saps eixir-ne. Què fas? Demana ajuda al públic. Pregunta-li a manera d’endevinalla com continua l’episodi. La resposta pot servir-te com a argument i, si no t’hi encaixa, almenys hauràs guanyat el temps necessari per a inventar-te’n un altre.
- No t’allargues massa. Un conte de cinc minuts serà més que suficient.
I ara anima’t ja, inventa la seua història aquesta mateixa nit i veuràs com triomfes. Potser encara no ho saps, però eres un fantàstic contacontes.
Comentaris recents