Els xiquets són insaciables. Demanen històries, relats, contes, anècdotes de quan ells eren més menuts o, fins i tot, de quan ho eres tu. Són como una trituradora de lletres, devoren totes les pàgines dels contes que tens a casa. I, quan han acabat amb els llibres de les prestatgeries, busquen la teua imaginació.
Si el futbol és allò que més els agrada, per què no fomentar el gust per la lectura amb el tema que els apassiona? Llegir ha de ser un plaer, mai una obligació. Per això, si aconseguim que els xiquets aprenguen a gaudir de la lectura des de menuts, sense adonar-se’n es convertiran en grans lectors. Els contes de futbol ens poden ajudar molt amb els esportistes de la casa.
Contar un conte a un xiquet és una cosa increïble. Durant uns minuts guanyes tota la seua atenció, la mateixa atenció que et neguen la resta del dia, quan els demanes, per favor, que arrepleguen les seues joguines, que es mengen la verdura, que no criden, que no discuteixen amb el seu germà, etc. Amb un llibre a les mans et converteixes en un contador d’històries, que mereix tot el seu respecte.
Al país de les fruites i les verdures el futbol és l’esport rei. Alça passions i tots, xiquets i majors, somnien que el seu equip dispute la final de la Copa del Fruiter Daurat i que, evidentment, la guanye.
Bichelinos és un amic dels contes infantils, que conta històries per a tots aquells que les vulguen escoltar. Viatja pels relats i, si t’hi fixes bé, de segur el podràs veure amagat entre els dibuixos de cada conte. Descobreix-lo entre planetes llunyans, amb els animals de la sabana, en un estoig de pintures o, fins i tot, jugant un partit de futbol amb alguna verdura.
Com qualsevol xiquet, Bichelinos no vol perdre’s cap aventura; per això fica el nas en cada conte infantil i pot veure de prop tot el que passa. A qui no li agradaria poder viatjar a l’interior d’un conte per conéixer els personatges més interessants? Ell pot fer-ho sense que ningú no el veja. Bé, algú sí, segur que tu ja l’has localitzat en alguna pàgina.
Si no és així, corre, obri algun dels contes i busca’l. Però ves amb compte, de vegades és un xic, de vegades una xica.
|
|
Avui tots els colors de la caixa de pintures han eixit a passejar.
Susi vol fer un bonic dibuix per a regarlar-li’l a sa mare.
En una enorme llacuna tot just al mig de l’Àfrica vivia un cocodril que tenia unes dents molt, molt grans. Se les raspallava tres vegades al dia i no faltava mai a la revisió del dentista. Presumia, per això, de la dentadura més forta i sana de tota la tolla.
Un dia va aparéixer a la llacuna un objecte estrany: blanc, lluent i amb una forma més o menys quadrada.
Quants planetes us han dit al cole que té el Sistema Solar?. Nou? O potser vuit? Perquè Plutó ja no és un planeta. La llista que apareix als vostres llibres és Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú… i Plutó (Perdó, aquest ja no, upss).
Resulta que en eixa llista en falta un que va desaparéixer fa molts, molts, molts anys, del qual avui ningú no se’n recorda. Si voleu escoltar-me, us comptaré la història que s’ha volgut mantindre tant de temps en secret: la història del planeta Pallola.
Comentaris recents