Avui tots els colors de la caixa de pintures han eixit a passejar.
Susi vol fer un bonic dibuix per a regarlar-li’l a sa mare.
Amb el blau ha pintat el mar.
I per a la platja d’arena fina ha triat el taronja.
El verd i el marró li han servit per a dibuixar un bosc de pins.
Entre els arbres ha col.locat un parc, amb preciosos gronxadors de color roig.
No se li ha oblidat el sol, que ha acolorit de brillant groc.
I a la fi ha fet servir el negre per a signar el seu quadre amb les quatre lletres de Susi.
Sa mare estava molt feliç quan ha vist el seu regal. Susi s’ho ha passat fenomenal.
I les pintures s’han divertit les que més.
Sols una cara trista s’hi veu, en aquesta història.
Us imagineu qui és?
Ai, no, la pintura blanca s’ha quedat de nou sense jugar.
Ningú no l’usa, perquè la seua tinta no pinta.
No coneix la maquineta de fer punta, ja que mai no s’ha quedat sense punta.
Susi no se n’ha servit tampoc avui.
– És que el blanc no s’hi veu sobre el paper
li diuen les altres llapisseres amigues.
– Ja ho sé, però jo vull pintar.
Ha estat el marró qui ha tingut la idea que solucionarà el problema.
Li ha demanat ajuda al negre i, entre ells dos, han pintat tot un full. Ara, sobre el fons tan obscur, és el blanc el que més s’hi veu:
Un ninot de neu, un baló de futbol, núvols de mil formes i, fins i tot, un iglú han omplit el paper.
El color blanc ha gaudit com no ho havia fet mai abans.
I, més encara, han hagut de traure-li punta.
Susi ha vist el full i, per primera vegada, ha pensat en el blanc.
Ella també ha tingut una idea:
Usarà fulls de colors per tal de pintar amb el blanc.
Cap color d’aquesta caixa ja no es quedarà trist,
Perquè tots tindran la seua oportunitat de divertir-se.
Comentaris recents